[Día 019] Progreso respetuoso
Me encanta poder pasearme por Barcelona y ver el paso del tiempo en sus casas. Es fantástico tener actualmente muestras de las corrientes estéticas de épocas pasadas. Poder volver al pasado por unos instantes. Entro en la mayoría de edificios del Eixample y me sorprende ver que los ascensores de madera siguen funcionando como el primer día, que la forja modernista se conserva perfectamente, y que las molduras de la época han sido respetadas. Por otra parte, el tsunami de la modernidad va atacando incansable los reductos históricos de la ciudad.
Como interiorista, veo que la tendencia en el diseño es dejar de lado lo antiguo, renovarlo todo constantemente, por el mero hecho de pertenecer a otra época o estética.
Creo que delante del progreso tecnológico y el cambio de tendencias tenemos que conservar más aquellos espacios que tienen historia, adaptándolos a los nuevos tiempos pero sin afectarlos.
Se han hecho destrozos en muchos inmuebles del centro, para convertir pisos de colección en pisos a la moda. Esa gente no se para a pensar que tienen auténticas reliquias dignas de conservar, y que las acabaran cambiando por decoraciones de modas pasajeras.
No entendáis mal, conservar y respetar espacios con historia no significa dejar de lado la modernidad. Ambos conceptos se pueden fusionar dando vida a nuevos espacios renovados, con un carácter propio y actual.
Quiero seguir formando parte de una ciudad con historia, y no de una ciudad a la moda, que como en un eslógan decía, mai acaba.
Hasta mañana!
Doncs si, aposto per conservar reliquies arquitectòniques que avui en dia encara tenim la sort de tenir.
El meu tiet, té dues cases modernistes de Molins, entre elles una és la botiga. Està en un estat tan deplorable!! I l’ajuntament no hi fa res… A banda que farà un o dos anys, hem vaig enterar que volien tirar-la abaix i fer un bloc de pisos….¬¬
Si tornen a còrrer veus que la volen tirar, creu-me que m’encadenaré a les portes de la botiga :P
Esperu que et solidaritzis amb mi jajajaja!
Visca el Modernisme Català!!!!! :D
Per cert!! m’agradaria que li fessis fotos :D vull tenir un bon record de la botiga més emblemàtica de Molins :)
Qui sap, potser en un futur valen or!!!
Totalmente de acuerdo… aunque yo si viviría en un piso de colección convertido en un piso de moda en BCN (sin destrozos).
P. D. Mi edificio preferido, el Guggenheim de NYC
Si si! Si s’ha de protestar per una bona causa, sóc el primer.
Lorena, supongo que nos entiendes, no? Podrías cubrir la noticia jejeje
El Guggenheim de NY no lo he visitado, aún no he estado en EEUU. Aunque Frank Lloyd es un referente en el mundo de la arquitectura y tiene obras increíbles, prefiero otros como la casa Fansworth http://www.farnsworthhouse.org/
Estic d’acord. De fet encara més que el modernisme de l’eixample a mi m’impresiona tots els carrers de ciutat vella, no només el gòtic sino tot el que seria raval, born,… És com si estiguessis en un poble medieval però dins d’una urbe del segle XXI.
Però business is business i així funciona tot. Vivim en una societat que valora molt poc el passat i, com també és normal, el que dona la pasta són les noves creacions. Això passa en la majoria dels camps creatius. Per exemple la música que interessa al mercat estic segur que apart de les “reliquies gòtiques vives” com rolling’s o leonard cohen són tots els estils nous com el house, tecno, chill i demés. Inclús el secret del èxit d’un dels albums més venerats per la crítica dels últims 10 anys, el “lagrimas negras” de bebo y cigala en el que la mitad de les cançons són coples, és la novetat de fusionar el cante amb el jazz cubà. I així igual en el disseny gràfic, cine i arquitectura o disseny d’interiors.
El problema del camp de l’arquitectura és que l’espai físic no és ilimitat i a vegades les noves creacions es mengen a les antigues. I més si vivim en una ciutat obsessionada en ser moderna.
Estic d’acord, pero hem de tenir en compte que la possibilitat de mantenir coses antigues es la primera vegada que es dona. El concepte de la importància de la història fins fa ben poc era un concepte inexistent. Quan l’esser humà ha tingun un desenvolupament industrial que ha permès un excedent que produeix riquesa i la capacitat dedicarse a coses diferents i a culturitzar-se en excès ha sigut quan han apregut professions dedicades a estudiar el passat, valorar l’art i l’arquitectura i mes endavant introduint a la societat la necessitat de preservar aquestes obres. Quan no s’han donat aquestes condicions, el que compta es el present. El coliseu romà va quedar abandonat i va servir de pedrera durant una pila d’anys, i durant totes les guerres s’han destruit una pila d’edificis històrics d’incalculable qualitat, desde l’acropoli d’atenes, bombardejada diversos cops fins als centres històrics europeus durant la segona guerra mundial.
Sembla que ara se li dona valor, però estic segur que si la humanitat evoluciona, aquesta situació millorarà d’aquí uns anys.
Error, l’acropoli va ser mig volada a canonades, no bombardejada.
Et dono la raó. És veritat que tal com ho dic sembla que em refereixi unicament a la societat actual quan justament ara es comença a tenir certa tendencia a valorar lo àntic. Pero jo no confiu gaire en que això millori en un futur proper. Totes les desicions van relacionades amb la pasta que donen i si consevar l’acrópolis, el coliseu o el que sigui surt a compte econòmicament conservarlo (que esta clar que en surt) ho faràn, pero paralelament tiraràn a terra una finca antiga o un mercat de poble que té 2 segles. Perque? Per que no surt a compte conservarlo i si tirarlo a terra per fer un parking, un centre comercial o el que sigui. L’única cosa que tenim fora dels valors economics que comporta conservar o no conservar és el “valor àntic” que pot tenir per els entesos. No se com funciona tot això pero per exemple el mercat del born que van trobar restes arqueologiques és dels pocs exemples de espais que s’han conservat tot i que, almenys d’entrada, surtís més a compte el projecte inicial passantse pel forro aquestes restes. Suposu que és similar al tema de l’edificació en espais naturals. Els parcs naturals estan protegits i podem estar tranquils que per exemple al cap de creus no edificaràn o no ho faràn almenys sota un control màxim. Pero surts de la zona “protegida” i en tota la costa brava s’està edificant enmig de boscos, a primera linea de mar,… Si que tenim més conciencia del valor històric i dels espais naturals, però mentres aquest mon segueixi tant boig pels diners crec que poc millorarà.